En aquesta primera ruta anem a conèixer el castell d'Eramprunyà, que s'alça sobre el massís del Garraf, abans que aquest declini sobre la vall i el delta del Llobregat. El seu entorn forma una espècie d'illa natural envoltada d'una zona industrial i urbanitzada. La pujada al castell sorprèn per la bellesa dels paratges i les imponents restes que coronen la ruta.
El punt de partida és a Bruguers, un barri de Gavà que es troba a 3,5 km del nucli urbà.. El vehicle es pot aparcar al costat d'un restaurant que hi ha a mà dreta del punt km 4,7 de la carretera, o bé a l'aparcament de l'altre costat, sota l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bruguers. Es surt de l'esplanada que hi ha al davant de l'ermita. Cal agafar el sender de gran recorregut GR-92 senyalitzat amb marques blanques i vermelles que comença entre dos blocs de gres vermell situats al sud del replà, a mà
dreta mirant l'ermita, i remunta la falda del penya-segat que hostatja el castell. Poc després es passa a tocar de la impressionant roca Foradada, tot un caprici geològic. El camí puja.
Cal seguir les marques del sender GR-92, ignorant trencalls a banda i banda, fins a arribar a un replà. S'és sota el castell que domina l'entorn. Es continua pujant fins que, quan ja es porten uns 20 min de caminada, s'arriba a les muralles del castell. El camí desemboca a una pista que ve del punt km 7,5 de la carretera de Begues. Cal girar a la dreta per la pista tot deixant el GR-92 a l'esquerra. Després d'un curt tram, s'entra dins del recinte emmurallat. Un sender duu directament a l'interior passant pel costat de l'església romànica adossada de Sant Miquel d'Eramprunyà, a l'entrada de la qual es poden observar diverses tombes antropomorfes medievals. Pel costat d'una cisterna d'aigua, i travessant un pontet de ferro, es pot accedir a la part més antiga del conjunt i admirar el paisatge des del punt més alt. Per tornar cal desfer el camí.
Ara només queda agafar a tota la família i gaudir d’una agradable passejada per la muntanya. A divertir-se.
El punt de partida és a Bruguers, un barri de Gavà que es troba a 3,5 km del nucli urbà.. El vehicle es pot aparcar al costat d'un restaurant que hi ha a mà dreta del punt km 4,7 de la carretera, o bé a l'aparcament de l'altre costat, sota l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bruguers. Es surt de l'esplanada que hi ha al davant de l'ermita. Cal agafar el sender de gran recorregut GR-92 senyalitzat amb marques blanques i vermelles que comença entre dos blocs de gres vermell situats al sud del replà, a mà
dreta mirant l'ermita, i remunta la falda del penya-segat que hostatja el castell. Poc després es passa a tocar de la impressionant roca Foradada, tot un caprici geològic. El camí puja.Cal seguir les marques del sender GR-92, ignorant trencalls a banda i banda, fins a arribar a un replà. S'és sota el castell que domina l'entorn. Es continua pujant fins que, quan ja es porten uns 20 min de caminada, s'arriba a les muralles del castell. El camí desemboca a una pista que ve del punt km 7,5 de la carretera de Begues. Cal girar a la dreta per la pista tot deixant el GR-92 a l'esquerra. Després d'un curt tram, s'entra dins del recinte emmurallat. Un sender duu directament a l'interior passant pel costat de l'església romànica adossada de Sant Miquel d'Eramprunyà, a l'entrada de la qual es poden observar diverses tombes antropomorfes medievals. Pel costat d'una cisterna d'aigua, i travessant un pontet de ferro, es pot accedir a la part més antiga del conjunt i admirar el paisatge des del punt més alt. Per tornar cal desfer el camí.
Ara només queda agafar a tota la família i gaudir d’una agradable passejada per la muntanya. A divertir-se.
Entrades
2 comentaris:
Hola Ana,
M'agradat molt l'excursió que proposes, està molt bé documentada. És una sortida a tenir en conte.
Hola, Nùria.
Me gusta mucho tu artículo porque lo encuentro muy interesante.
Lástima que tenemos poco tiempo para practicarlo, aunque sólo sea en vacaciones.
Este verano estuve en Prullans una semanita de relax (olvidarme de Barcelona y lo que ello representaba para mi familia en esos momentos), y los dias que estuvimos fuimos todos los días de senderismo, ya que allí había poco que hacer.
Después de desayunar, nos ibamos a caminar, incluso con niñas pequeñas de 3 y 7 años.
Aguantaron muy bien la tirada, casi mejor que los mayores y se lo pasaron muy bien.
Creo que hay que enseñar a los niños la naturaleza en su estado vivo, y sobre todo y lo más importante mantenerla intacta.
Lo aprendieron desde el primer día y siempre que podemos les enseñamos a cuidar el medio ambiente y lo que ello conlleva.
Gracias por tu artículo.
Adeu
Publica un comentari a l'entrada